Al llarg de tot el debat, en el que hem anat tractant les preguntes plantejades i les informacions que anaven apareixent, han sorgit tot un seguit de punts que considerem interessants analitzar per poder comprendre el perquè la productivitat del sistema és la que tenim, les principals mesures amb les que voldríem analitzar aquests punts i tot un seguit de propostes per millorar la productivitat que entenem serien positives però que preferiríem poder plantejar un cop realitzada l’auditoria.Els punts més comentats al llarg del debat sobre els que voldríem treballar són; El clima laboral, les polítiques retributives, la promoció interna, les condicions de permanència a l’organització, la pressió a la que estan sotmesos els professionals, la jerarquització de l’estructura, els reconeixements professionals, la conciliació de la vida familiar i professional, la mobilitat dels empleats, els mitjans tècnics disponibles, l’adequació de les instal·lacions, la capacitat d’adaptació de l'ICS a les noves tecnologies, els sistemes de selecció de personal, la formació continua i l’anàlisi de les baixes.
I com tots aquests factors afecten la motivació del treballador i poden provocar un empitjorament de la seva productivitat, i per tant del servei.
Les metodologies amb les que voldríem estudiar tots aquests punts són; L’anàlisi de les realitats departament per departament i centre per centre, les entrevistes personals amb alguns empleats de cada departament, la realització d’una enquesta a tot el personal de la institució i la valoració del servei per part dels usuaris.
Per últim, tot i que entenem que les propostes serien molt més adequades si poguéssim realitzar l’auditoria amb tota la informació detallada anteriorment, considerem que algunes de les propostes que podríem plantejar són; Iniciatives per a la menor afectació del medi ambient, iniciatives per la reducció de les despeses sense perdre valor afegit com ara subministrar només els medicaments justos per cada tractament, realitzar sols les proves mèdiques necessàries, buscar sinèrgies amb altres departaments públics i entre els centres a nivell nacional, agrupació estratègica de malalts, suprimir alts càrrecs, simplificar estructures, ús extensiu de les TIC per part de tots els professionals, utilitzat la RSC com una eina de motivació i entendre-la com una cultura de lideratge que pot proporcionar importants beneficis i no una càrrega, treballar conjuntament i amb la col·laboració dels grups d’interès, atraure i retenir el talent i rentabilitzar l’estructura ajudant-se d’una intranet interna com a mitjà de comunicació i d’informació.
Altres propostes enumerades per àmbits serien; 1.- Millorar el servei assistencial: Una millor distribució de funcions entre els diferents professionals dels centres sanitaris, i així aconseguir la màxima eficiència en l'atenció dels malalts dins del marc de treball en equip, i així oferir un millor nivell assistencial. 2.- Evitar el col·lapse del servei d'urgències: Els serveis d’urgències constitueixen l’àmbit on es viuen les dificultats més grans del sistema sanitari català, especialment massificació, falta de professionals sanitaris, i insatisfacció de metges i de malalts. És possible considerar que la reforma de l’atenció urgent pugui facilitar una reducció de la necessitat en metges, a més de racionalitzar l'atenció urgent i millorar la qualitat. 3.- Protocols d'activitat per evitar feina innecessària i personal que no sap ben bé el que ha de fer: En el marc dels equips sanitaris, hospitalaris o d’atenció primària s’han d’elaborar, amb el consens de l’equip, protocols d’activitat on es defineixin les funcions dels seus diferents integrants, metges, infermeres, i altres professionals. 4.- Formació i Investigació: Investigar no és només saber curar malalties que abans no podíem curar sinó també és fer-ho amb mètodes més senzills, més ràpids, o més eficaços. Per tant, tot el que generi la investigació ens aportarà facilitats per ser més productius. La formació dels treballadors ens farà guanyar en tots els aspectes, si es tracta d'una formació per especialitats, aconseguirem que els diagnòstics siguin més ràpids i més fiables i que les decisions del personal sanitari siguin les més adients, i si en canvi la formació és genèrica, estarem facultant al personal sanitari per treballar no només amb més coneixements sinó també amb més confiança i amb més motivació.La formació i la investigació són inversions que si no es duen a terme poden comprometre els resultats futurs.