En aquest apartat tractem d’oferir de forma resumida els punts més bàsics de tota aquella documentació que hem consultat al llarg del debat per basar les nostres aportacions.
En primer lloc, per tenir una bona base, hem utilitzat les dades que faciliten les pàgines oficials per entendre que és l’ICS i quin tipus d’organització té.
Hem de tenir en compte que l’ICS té una estructura divisional, per la gran dimensió i les diferents línies de negoci que suporta. També comentar l’estructura dels seus recursos humans: existència d’un mapa de places numerades poc flexible, el sistema d’accés per oposició, el sistema de desvinculació laboral per expedient disciplinari i no per acomiadament i un sistema de promoció concursal per mèrits. En la mateixa línia trobem l’existència d’una estructura rígida, on les modificacions són lentes i difícils, poc adequades per a adaptar-se a una realitat dinàmica i en constant canvi, i, de l’altra, amb pocs incentius a la productivitat i l’eficiència dels professionals, que difícilment veuen perillar el seu lloc de treball, i on la motivació rau essencialment en el voluntarisme, la satisfacció personal i el prestigi professional. Estructura molt jerarquitzada.
Trobem en alguns articles de premsa opinions d’experts en la matèria, com ara Francisco Longo, director de l’Institut de Direcció i Gestió Pública d’Esade, que critiquen la productivitat dels empleats del sector públic i la burocràcia excessiva.
També ens hem pogut informar sobre l’aposta de l’ICS per l’autonomia de gestió dels equips d’atenció primària. En aquest sentit s’ha aprovat l’inici d’una sèrie d’experiències d’autonomia de gestió i organització en deu equips d’atenció primària.
En aquest nou model, els professionals són els màxims responsables de la gestió dels recursos i de l’organització dels serveis dels seus centres. L’objectiu és fer-los parcialment responsables dels resultats aconseguits a escala assistencial, organitzativa, econòmica i de gestió de personal.
Els responsables dels centres es troben avui amb la responsabilitat d’haver de gestionar la crisi que visquem de la manera més eficaç possible.
Tractant ja sobre el Pla Estratègic de responsabilitat social corporativa 2010 – 2014 de l’ICS, la quantitat d’informació disponible és realment àmplia però alguns dels aspectes que ens han estat més útils són els següents:
Analitzar les fases del Pla i entendre que ens trobem tot just a l’inici de la seva implementació en l’organització.
En quan als set grans àmbits d’actuació són els que detallem a continuació.
L’orientació al client – administració;
• Promoure la sostenibilitat econòmica.
• Ser proactius en l’oferta de serveis.
L’orientació a l’usuari i les relacions amb la comunitat:
• Impulsar l’aplicació de les TIC.
• Especificar drets i deures de l’usuari.
• Treballar per incrementar els estàndards de qualitat i seguretat.
La relació amb els proveïdors a través de xarxes i aliances estratègiques:
• Actuacions relacionades amb proveïdors, incloent aliances, partenariats, codis de conducta, etc.
L’orientació als professionals:
• Desenvolupament professional.
• Promoure la Seguretat i Salut en el treball.
• Generar un marc saludable de treball.
• Impulsar la conciliació de la vida familiar i laboral.
• Treballar per atreure i retenir talent.
• Promoure l’empoderament i el lideratge.
• Defensar la igualtat de gènere.
• Millorar processos d’acollida.
• Promoure les bones pràctiques en l’àmbit RRHH.
La comunicació i el diàleg:
• Promoure la comunicació interna.
• Millorar la comunicació interna a través de tots els canals de comunicació
• Fomentar la comunicació externa.
La recerca i el coneixement:
• Activitats de recerca i gestió del coneixement, incloent temes de xarxes, de col·laboració, etc.
• Treballar per una millor gestió dels coneixements.
• Promoure la recerca.
• Generar innovació en l’àmbit sanitari.
El medi ambient:
•Actuacions en l’àmbit mediambiental, incloent polítiques d’estalvi energètic, reducció d’impactes, conscienciació, etc
• Promoure la gestió de residus i emissions
• Assolir una major eficàcia energètica
• Incrementar el consum de materials sostenibles
• Potenciar la compra verda
• Implementar el control mediambiental dels proveïdors
• Millorar la comunicació i sensibilització mediambiental