RESUM

L’Institut Català de la Salut, està en constants canvis, buscant un major nivell d’eficiència i eficàcia dintre i fora de l’organització.

L’ICS és una organització complexa que ofereix un producte intangible, la SALUT, al servei dels ciutadans, Per aconseguir un bon servei, els professionals que realitzen aquest servei, han de ser participants en la presa de decisions, en la gestió dels processos interns, en la innovació organitzava i tecnològica, en la sostenibilitat de l’empresa, en l’eficiència en la gestió i les polítiques de gestió de les persones, i en la millora de la productivitat..

En la millora de la productivitat és on hem basat el nostre treball d’auditoria. L'ICS disposa d'un Pla Estratègic de Responsabilitat Social Corporativa, molt recent (2010-2014), fet que el fa inabastable per a ser implantat en pocs anys de forma completa, així que en el moment d’auditar l'organització ho hem fet del que ha fet i el que està fent en relació a la RSC sigui correcte i coherent i estigui complint els terminis amb el pla estratègic.

El resultat que hem descobert és que la productivitat no és eficaç i s’han de prendre mesures urgents a tots els diferents nivells, i amb el moment global de crisis existent, encara s’agreuja més proposar solucions a gust de tots els implicats.

INTRODUCCIÓ A LA RSC

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la forma de conduir els negocis de les empreses que es caracteritzen per tenir en compte els impactes que tots els aspectes de les seves activitats generin sobre els seus clients, plantilla, accionistes, comunitats locals, medi ambient i sobre la societat en general, tal i com indica l’Observatori de Responsabilitat Social Corporativa.

L’aplicació de la RSC en l’àmbit intern implica lleialtat e identificació per part dels treballadors que es tradueix en un augment de la productivitat per la organització.  Dins d’aquest àmbit intern es refereix a qüestions com: Inversió en Recursos Humans, la Salut i la Seguretat, i finalment la Gestió del Canvi. Per una altra banda, ens trobem que l’ICS forma part de l’administració pública, i per tant, un dels principals stakeholders que ha de conèixer la responsabilitat i si s’està gestionant de forma adequada i coherent amb el sector públic.

L’ICS, concretament, disposa d’un Pla que es va començar a aplicar l’any 2010 i té una vigència esperada fins l’any 2014. Per tant, a l’ hora de valorar les accions de l’ICS respecte la RSC ens trobem en la primera fase del procés, en què els objectius de moment són difícilment mesurables. Serà difícil comprovar si les accions començades han augmentat la productivitat, per tant, nosaltres ens centrarem a determinar si aquestes accions s’adeqüen al pla i si són coherents des de tots els nivells de l’organització.

CONTEXTUALITZACIÓ DE L’EMPRESA

La Llei 12/1983, de 14 de juliol, d’administració institucional de la sanitat, l’assistència i els serveis socials de Catalunya, va crear l’ICS  com una empresa pública adscrita al Departament de Salut; es tracta del proveïdor públic de serveis sanitaris més gran de Catalunya. Disposa d’una plantilla de més de 41.000 treballadors, i presta atenció sanitària al 76,5% del total d’assegurats de Catalunya.

Actualment gestiona 8 hospitals d’utilització pública, centres d’atenció primària i urgències, serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva, laboratoris clínics, serveis de diagnòstic per la imatge, unitats de salut mental, laboral i unitats PADES. A més a més a l’ICS es porta a terme una intensa activitat en formació continuada per tots els seus especialistes.

D’altra banda disposa de 9 instituts de recerca dedicats a l’activitat científica. Tres d’aquests instituts estan premiats per el “Instituto de Salud Carlos III”, que els situa com a centres d’excel·lència i per tant en una posició capdavantera a tot l’Estat en la recerca biomèdica. Aquesta distinció ens indica la incidència de la RSC davant els stakeholders externs, que veuen com la bona feina realitzada pels professionals de l’ICS resulta premiada.

Les activitats de l’ICS es basen en tres pilars fonamentals:
 Missió: Atendre amb excel·lència a la població, desenvolupant alhora àmbits com la docència i la recerca.
• Visió:  Aconseguir ser el referent i líder en el sistema de salut català.
• Valors: Els treballadors de l’ ICS s’han de regir per uns valors coherents amb la missió de l’organització.

Aquest tres pilars es gestionen a través del Pla de Responsabilitat Social Corporativa, a partir del 2010 fins el 2014. D’altra banda, i per acabar de gestionar correctament la plantilla, l’ICS disposa d’un Pla de Recursos Humans aprovat el 25 de juny del 2008, que té la finalitat de ser una eina de gestió per a l’establiment de les línies bàsiques de planificació del personal.

Finalment, l’ICS ha elaborat un Pla Estratègic basat en l’equip humà que l’integra, amb la finalitat de situar la ciutadania com a l’eix central de totes les activitats, comprometre’s amb la sostenibilitat econòmica i social, i millorant contínuament la qualitat.

ANÀLISI DE LES DADES OBTINGUDES

En aquest apartat tractem d’oferir de forma resumida els punts més bàsics de tota aquella documentació que hem consultat al llarg del debat per basar les nostres aportacions.

En primer lloc, per tenir una bona base, hem utilitzat les dades que faciliten les pàgines oficials per entendre que és l’ICS i quin tipus d’organització té.

Hem de tenir en compte que l’ICS té una estructura divisional, per la gran dimensió i les diferents línies de negoci que suporta. També comentar l’estructura dels seus recursos humans: existència d’un mapa de places numerades poc flexible, el sistema d’accés per oposició, el sistema de desvinculació laboral per expedient disciplinari i no per acomiadament i un sistema de promoció concursal per mèrits. En la mateixa línia trobem l’existència d’una estructura rígida, on les modificacions són lentes i difícils, poc adequades per a adaptar-se a una realitat dinàmica i en constant canvi, i, de l’altra, amb pocs incentius a la productivitat i l’eficiència dels professionals, que difícilment veuen perillar el seu lloc de treball, i on la motivació rau essencialment en el voluntarisme, la satisfacció personal i el prestigi professional. Estructura molt jerarquitzada.

Trobem en alguns articles de premsa opinions d’experts en la matèria, com ara Francisco Longo, director de l’Institut de Direcció i Gestió Pública d’Esade,  que critiquen la productivitat dels empleats del sector públic i la burocràcia excessiva.

També ens hem pogut informar sobre l’aposta de l’ICS per l’autonomia de gestió dels equips d’atenció primària. En aquest sentit s’ha aprovat l’inici d’una sèrie d’experiències d’autonomia de gestió i organització en deu equips d’atenció primària.

En aquest nou model, els professionals són els màxims responsables de la gestió dels recursos i de l’organització dels serveis dels seus centres. L’objectiu és fer-los parcialment responsables dels resultats aconseguits a escala assistencial, organitzativa, econòmica i de gestió de personal.

Els responsables dels centres es troben avui amb la responsabilitat d’haver de gestionar la crisi que visquem de la manera més eficaç possible.

Tractant ja sobre el Pla Estratègic de responsabilitat social corporativa 2010 – 2014 de l’ICS, la quantitat d’informació disponible és realment àmplia però alguns dels aspectes que ens han estat més útils són els següents:

Analitzar les fases del Pla i entendre que ens trobem tot just a l’inici de la seva implementació en l’organització.

En quan als set grans àmbits d’actuació són els que detallem a continuació.

L’orientació al client – administració;
• Promoure la sostenibilitat econòmica.
• Ser proactius en l’oferta de serveis.

L’orientació a l’usuari i les relacions amb la comunitat:
• Impulsar l’aplicació de les TIC.
• Especificar drets i deures de l’usuari.
• Treballar per incrementar els estàndards de qualitat i seguretat.

La relació amb els proveïdors a través de xarxes i aliances estratègiques:
• Actuacions relacionades amb proveïdors, incloent aliances, partenariats, codis de conducta, etc.

L’orientació als professionals:
• Desenvolupament professional.
• Promoure la Seguretat i Salut en el treball.
• Generar un marc saludable de treball.
• Impulsar la conciliació de la vida familiar i laboral.
• Treballar per atreure i retenir talent.
• Promoure l’empoderament i el lideratge.
• Defensar la igualtat de gènere.
• Millorar processos d’acollida.
• Promoure les bones pràctiques en l’àmbit RRHH.

La comunicació i el diàleg:
• Promoure la comunicació interna.
• Millorar la comunicació interna a través de tots els canals de comunicació
• Fomentar la comunicació externa.

La recerca i el coneixement:
• Activitats de recerca i gestió del coneixement, incloent temes de xarxes, de col·laboració, etc.
• Treballar per una millor gestió dels coneixements.
• Promoure la recerca.
• Generar innovació en l’àmbit sanitari.

El medi ambient:
•Actuacions en l’àmbit mediambiental, incloent polítiques d’estalvi energètic, reducció d’impactes, conscienciació, etc
• Promoure la gestió de residus i emissions
• Assolir una major eficàcia energètica
• Incrementar el consum de materials sostenibles
• Potenciar la compra verda
• Implementar el control mediambiental dels proveïdors
• Millorar la comunicació i sensibilització mediambiental

DESCRIPCIÓ

Al llarg de tot el debat, en el que hem anat tractant les preguntes plantejades i les informacions que anaven apareixent, han sorgit tot un seguit de punts que considerem interessants analitzar per poder comprendre el perquè la productivitat del sistema és la que tenim, les principals mesures amb les que voldríem analitzar aquests punts i tot un seguit de propostes per millorar la productivitat que entenem serien positives però que preferiríem poder plantejar un cop realitzada l’auditoria.

Els punts més comentats al llarg del debat sobre els que voldríem treballar són; El clima laboral, les polítiques retributives, la promoció interna, les condicions de permanència a l’organització, la pressió a la que estan sotmesos els professionals, la jerarquització de l’estructura, els reconeixements professionals, la conciliació de la vida familiar i professional, la mobilitat dels empleats, els mitjans tècnics disponibles, l’adequació de les instal·lacions, la capacitat d’adaptació de l'ICS a les noves tecnologies, els sistemes de selecció de personal, la formació continua i l’anàlisi de les baixes.
I com tots aquests factors afecten la motivació del treballador i poden provocar un empitjorament de la seva productivitat, i per tant del servei.

Les metodologies amb les que voldríem estudiar tots aquests punts són; L’anàlisi de les realitats departament per departament i centre per centre, les entrevistes personals amb alguns empleats de cada departament, la realització d’una enquesta a tot el personal de la institució i la valoració del servei per part dels usuaris.

Per últim, tot i que entenem que les propostes serien molt més adequades si poguéssim realitzar l’auditoria amb tota la informació detallada anteriorment, considerem que algunes de les propostes que podríem plantejar són; Iniciatives per a la menor afectació del medi ambient, iniciatives per la reducció de les despeses sense perdre valor afegit com ara subministrar només els medicaments justos per cada tractament, realitzar sols les proves mèdiques necessàries, buscar sinèrgies amb altres departaments públics i entre els centres a nivell nacional, agrupació estratègica de malalts, suprimir alts càrrecs, simplificar estructures, ús extensiu de les TIC per part de tots els professionals, utilitzat la RSC com una eina de motivació i entendre-la com una cultura de lideratge que pot proporcionar importants beneficis i no una càrrega, treballar conjuntament i amb la col·laboració dels grups d’interès, atraure i retenir el talent i rentabilitzar l’estructura ajudant-se d’una intranet interna com a mitjà de comunicació i d’informació.

Altres propostes enumerades per  àmbits serien; 1.- Millorar el servei assistencial: Una millor distribució de funcions entre els diferents professionals dels centres sanitaris, i així aconseguir la màxima eficiència en l'atenció dels malalts dins del marc de treball en equip, i així oferir un millor nivell assistencial. 2.- Evitar el col·lapse del servei d'urgències: Els serveis d’urgències constitueixen l’àmbit on es viuen les dificultats més grans del sistema sanitari català, especialment massificació, falta de professionals sanitaris, i insatisfacció de metges i de malalts. És possible considerar que la reforma de l’atenció urgent pugui facilitar una reducció de la necessitat en metges, a més de racionalitzar l'atenció urgent i millorar la qualitat. 3.- Protocols d'activitat per evitar feina innecessària i personal que no sap ben bé el que ha de fer: En el marc dels equips sanitaris, hospitalaris o d’atenció primària s’han d’elaborar, amb el consens de l’equip, protocols d’activitat on es defineixin les funcions dels seus diferents integrants, metges, infermeres, i altres professionals. 4.- Formació i Investigació: Investigar no és només saber curar malalties que abans no podíem curar sinó també és fer-ho amb mètodes més senzills, més ràpids, o més eficaços. Per tant, tot el que generi la investigació ens aportarà facilitats per ser més productius. La formació dels treballadors ens farà guanyar en tots els aspectes, si es tracta d'una formació per especialitats, aconseguirem que els diagnòstics siguin més ràpids i més fiables i que les decisions del personal sanitari siguin les més adients, i si en canvi la formació és genèrica, estarem facultant al personal sanitari per treballar no només amb més coneixements sinó també amb més confiança i amb més motivació.

La formació i la investigació són inversions que si no es duen a terme poden comprometre els resultats futurs.

CONCLUSIONS

Aquells aspectes en els que segurament hi ha més consens a nivell de tot el grup són els següents:

- Preocupa que les possibles retallades en el sector puguin afectar-ne la productivitat i el servei, i per tant és fonamental trobar mesures de contenció de costos que no impliquin un empitjorament del servei, com ara una utilització energètica més eficient, utilització del material de forma més coherent i d’altres mesures en aquesta mateixa direcció.

Millorar la productivitat sense necessitat d’implementar mesures pròximes a l’explotació laboral, mitjançant sistemes de direcció eficients, coherents amb els recursos i amb les persones.

- El pla estratègic de RSC a l’ICS està tot just en el període inicial i per tant no ens hem de precipitar en aquest camp. S’ha de fer un seguiment proper a la seva evolució però les millors propostes i els millors anàlisis es podran fer al final del període. No obstant, les decisions que prengui l’ICS han de ser fidels amb el que implica ser una empresa responsable: tenir en compte els interessos i expectatives dels seus grups d’interès.

- S’han de prendre mesures per motivar el personal sanitari en moltes línies (formació específica i intel·ligència emocional), condicions laborals, formació i promoció interna entre moltes d’altres, i evitar la fugida de talents.

- Importància d’invertir en investigació i formació per no comprometre la productivitat a mig / llarg termini.

- Importància d’una bona gestió de queixes, reclamacions i suggeriments per implementar millores constantment i detectar problemes.

ANNEX I BIBLIOGRAFIA

Què és l'ICS?

Pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de la Salut

La productividad de los empleados públicos en España es una de las más bajas de toda Europa

Memòria d’activitats 2008: Desplegament de l'empresa pública ICS

Pla estratègic de responsabilitat social corporativa 2010 - 2014

Responsabilidad social corporativa

Reflexión sobre la implantación de las políticas de RSC en las empresas proveedoras de servicios de salud pública: el caso de los hospitales de Cataluña